Hola a tots/totes!
Des del sindicat ANPE us volem donar la benvinguda a aquest blog, que volem que us serveixi per opinar, contrastar informació, consultar -la... en definitiva, que sigui un portal interactiu en el que tots poguem enriquir-nos.
Aquí no només podreu veure les darreres noticies que interessen als/les mestres, si no també podreu deixar comentaris i suggerencies, i fins i tot, accedir a arxius o enllaços que us puguin servir (per reclamar, per oposicions, etc)
Desitgem que aquesta sigui una eina per a tots i totes, i que a la mateixa vegada poguem treballar conjuntament per construir una professió més digna, respectada i eficient.
Gràcies per endevant!!!
Sindicat ANPE Catalunya.
dimarts, 8 / abril / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
36 comentaris:
hola Dani, gràcies per la teva feina. Penso que serà una eina molt útil per tenir informació actualitzada.
Josep
Josep: Gràcies! com ja veureu, aquesta es una de les maneres mes utils d'interactuar amb la gent.
Surtirà guanyant tothom!
Dani
Hola Dani, aquí només parlem tu i jo. Què farem?
A veure si s'anima la gent a escriure alguna cosa!!!!
Salutacions a tots/es.
Josep
hola compis, què tal?
Ja feia dies que no deia res.
Dani com va l'estres. Ho podràs aguantar això?
Fins una altra.
Josep
Dani, Josep, no esteu sols, s'afegeix el vostre amic Juando..., un sommiador com vosaltres,...a i companys i companyes us anunciem que ANPE Tarragona a principis de Juliol per primera vegada i en exclusiva-ufff m'ha sortit molt xulo i tot!- un curs on-line per a mestres sobre l'ESCOLA INCLUSIVA..., ens ho podem passar molt bé,...debats, xerradas en videoconferències,...i festetes si voleu, és clar, tot es pot fer,...feina i distracció, com cal. I per què no?, convidem al Josep, al Dani i fins i tot el Juli s'apuntarà, jajjaa,
Salutacions amics i amigues del vostre company Juando.
ei Juando, vaja alegria que he tingut en veure el teu escrit. Jo trobo que m'apuntaré !!!!!!
No puc escriure res més perquè tinc una mica de feina. Si demà tinc temps us torno a escriure quelcom.
Fins aviat.
Juando i Dani= Cracks
Ja que ningú diu res ho faré jo,parlo sol?, bé no ho se, companys i companyes us donaré el curs sobre l'escola inclusiva, per tant si voleu preguntar alguna cosa ho podeu fer sense problemes, "sóc políticament incorrecte", però em fascina aquest món, ja m'anireu coneixen..., espero les vostres qüestions, una salutació ben forta de Juan Domingo el vostre profe i company.
Deuuuu
ESCOLA INCLUSIVA:RESPOSTA A LES NEE
.Curs on-line patrocinat per ANPE(Tarragona) i homologat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Formador.- Juan Domingo Farnós i Miró
- Jfarnos@live.com
Voldria presentar-me abans de res, el meu nom ja l’he posat, però si cal que ens coneguèssim tots un poc millor, per això us demano que fessiu una presentació personal i lliure, és clar, de cadascun/a, i si voleu ho podeu fer al mateix blog d’ANPE, ja que així aquesta eina també ens servirà de lloc de debat, una mena de foro vaja.
Em podeu dir “juando”, així em coneixen vaja, tinc 49 anys i pocs dies, sóc mestre com vosaltres, de primària, d’E. Especial, mestre de català i valencià, llicenciat en Geografia i Història, amb moltes hores de vol, massa diria jo, però d’esperit i ment jove, ja ho notareu, he estat vuit anys director de l’escola on treballo, el CEIP JAUME BALMES de Santa Bàrbara i “encara” m’encanta ensenyar, però també i ara que venen vacances, disfrutar i per què no, no fer res, és un bon esport.
Ja us n’aniré fent cinc cèntims del què i com ho treballarem, però podeu estar segurs que no pretenem que l’escola inclusiva s’implanti demà, això seria una utopia-però que boniques són les utopies no?-, segurament la política i els polítics no ho permetran, però nosaltres em d’estar preparats i encara més aquelles persones com nosaltres “sommiadors/es” que encara creem en les utopies.
Properament us enviaré un nou correu de com treballarem el curs, on trobareu les propostes que us farem arribar, els “pocs” exercicis que haureu de contestar i les xerrades que podrem fer, o bé via plataforma d’ANPE, o pel hotmail en videoconferència (ja em podeu afegir al vostre correu electrònic) o si més no, via correu electrònic simplement.
En fí, companys i companyes una salutació ja estiuenca, del vostre company,
Juando.
Nota.- Aquesta presentació us l'enviare a tots els vostres correus electrònics.
Hola a tots,
doncs a presentar-nos. Jo també faré el curs on-line d'escola inclusiva. Poca cosa he de dir per a que el professor Juan Domingo em conegui una mica més. Potser dient que hem dic Sabina, que igual com ell sòc de Santa Bàrbara i que no serà la primera vegada que serà professor meu ja em tincla "clixada". També sòc llicenciada en Geografia i aquest l'any passat vaig començar a fer substitucions, al 2007 vaig estar al Prat de Llobregat i aquest curs uns mesos a Reus.
Osti no se això de dir-te "Juando"... sempre t'he conegut com a Juan Domingo així que ja hem perdonaràs si no me surt dir-te Juando.
Bè records a tots des de Tarragona i endavant amb el curs.
Hola!!
Doncs jo sóc l'Alba i també estic apuntada al curs d'Escola Inclusiva.
Què puc dir? Sóc profe de Secundària (interina) al Vallès Oriental, a Vilanova del Vallès, i sóc profe de Català i Socials (per accident, tot i que crec que més o menys me n'he sortit prou bé).
Us explico això de 'per accident'. La LOE ens demanava ser 'polivalents' i quan vaig arribar a l'insti i ens van donar l'horari vam veure que tots fèiem de tot; els alumnes han de tenir pocs professors, no els liem.
El cas és que m'he posat les piles en això de les Socials (que ja em costaven quan jo estudiava!!) i n'estic contenta. Gràcies a les Socials he pogut treballar amb les noves tecnologies i m'ha agradat molt i als nanos també!
Uff!! Quin rotllo us he explicat en poca estona!
Tinc moltes ganes de fer aquest curs i d'aprendre una miqueta més, i si també podem divertir-nos aprenent, millor. Ja he vist això de les festes!! El dia 3 és el meu aniversari!!
Apa!!! Ja paro que tinc aquí els exàmens de Suficiència.
Fins aviat!
Sabina, jajaj, bé és la modernitat, ara soc Juando, però bé, l'important és debatre i passar-ho bé, que l'any és pesat i el que tampoc sabràs de mi és que ballo força bé el tango, jajjaj.
I Alba, és un plaer, compartir el curs amb tu, esperem fer festes, clar que si, i aprendre coses entre tots i uns dels altres..., salutacions maques de JUANDO
TINC UN NOU COMPANY A CLASSE
Presenta’t i digues-li que no dubti a demanar-te el que necessiti. Estigues pendent que entengui el que s’està fent a la classe.
Fixa’t si necessita material o el llibre:digues-li on ho pot trobar o deixa-li el teu. Convida’l a jugar amb tu a l’hora de l’esbarjo. Vigila que no es quedi sol sense jugar.
Acompanya’l a les classes, al pati o al menjador.Ajuda’l a parlar en català. Avisa la seva tutora o tutor si penses que el teu nou amic té un problema.
Aquest plantejament tan fàcil que sembla i tan difícil d'aplicar, algunes vegades, i encara més difícil de comprendre..., és el veritable dilema de l'escola del present i encara més la del futur...obrim boca no?, que hi penseu...JUANDO
hola Companys/es,
Jo sóc Josep i també estic al curs amb vosaltres. He estat treballant tres anys amb el profe Juando i no canviaria per res del món haver-lo conegut. És un persona magnífica.
El conte que has posat Juando, és molt bonic! però deixa'ns acabar el curs, que estem estressats!! jajaj.
Salutacions a tots/es
No fessiu cas a Josep, a més del millor amic que he tingut mai, és com el meu germà i el que ha après molt he estat jo d'ell, això si, amb tots dos "el divertimento" i la feina també, estan garantitzats, i ja em coneixes Josep, m'agrada crear ambient, així el treball és força atractiu!!!
Sabeu, aquest sindicat ANPE, L'ESTEU CANVIANT, ARA SI QUE ESTEU PER LA GENT, ENDAVANT JULI I COMPANYIA, SOU UNS VERITABLES CURRANTES!!! Juando
Una història en castellà de vegades ens pot servir també als catalans, als valencians, als occitans, als mallorquins, als madrilenys, és clar a tothom...
ES com la tramuntana que s’emporta les brumes del pla de Lleida, o el vent de dalt que a les Terres de l’Ebre ens gela les idees,...podé seria millor entendre que res és absolut, que és millor que tot sigui relatiu, divers.........ui quin rotllo,...i aquesta historieta és d’això, de diferencies, ....
QÜESTIÓ D’ESPILL, VISCA LA DIFERÈNCIA!!!
Había una vez y no había una vez una reina que tenía un espejo que sólo reflejaba lo que ella quería ver. Era un espejo muy apañado: hacía las veces de prensa y televisión, de Constitución y ordenamiento jurídico, de discurso político y de programa electoral. Día tras día, el espejo no le mostraba otra cosa que su rostro y no hacía otra cosa que ensalzar su hermosura. No había en el mundo nadie más que ella y todo en ella era belleza ultraterrena y nada más. Un día, el espejo, inoportuno, quizás borracho de "cristasol", le mostró un rostro distinto, le reveló que había vida más allá del espejo, mostrándole a su propia hija, Blancanieves. Podía haberla amado como saben hacer las madres y, sin embargo, la odió más que a nadie en el mundo y se hizo vieja y fea para regalarle un caramelo envenenado, de manera que las versiones más modernas de la historia hicieron a la reina "madrastra", para no ofender a las madres, que son más corporativistas que las madrastras.
En la vida hay más espejos, que a veces se obstinan en mostrarnos otras caras; veamos belleza o fealdad en la imagen ajena, la salida de nuestro ensimismamiento nos vuelve a mostrar después nuestro rostro de un modo distinto, como le pasó a la reina. Réfléchir, rifflettere: Reflejar es lo mismo que reflexionar. Un señor muy listo que se llamaba Viktor Schklovsky, hablando de arte, se sacó de la manga el concepto de "ostranenie", extrañamiento. El arte de convertir los objetos comunes en algo extraño que nos haga cambiar nuestra mirada de lo cotidiano, rompiendo nuestro "automatismo perceptivo". En gran medida, esta es la técnica y la actitud de la Antropología, una "historia de una ida y una vuelta", contemplar lo que creemos "extraño" para volver a casa y comprender mejor nuestro propio reflejo, reconocernos en las semejanzas y en las diferencias y acaso aprehender eso que llaman la "naturaleza humana". Los extranjeros, los inmigrantes, nuestros Otros, aquellos que a priori creemos "extraños" rompen con nuestro automatismo y nos muestran los matices de nuestro propio rostro, además de otras cosas. Como en el caso de la reina, aquello que descubrimos de nosotros mismos a menudo no nos gusta, porque mirando a ese pozo descubrimos el núcleo de las contradicciones de nuestra propia sociedad. En nuestra mano está, como estuvo en la mano de la reina, saber abrazarnos a las contradicciones de nuestra sociedad hacia su continua transformación, o bien proyectarlas hacia la imagen del Otro en el espejo para terminar siendo devorados por ellas. Los ejemplos son muy numerosos:
-Habíamos creído que podíamos refugiarnos en la puerta del servicio del palacio de cristal del núcleo del poder mientras que el mundo se caía a pedazos ahí fuera, en la periferia. Habíamos aprendido a contemplar la caída de los pedazos con lástima pero lejanía, como quien observa la película. Habíamos llegado a decir que ya no había ni clases ni pobres y que habíamos encontrado por fin (para nosotros) el mejor de los mundos posibles. Pero entonces vino la periferia a nuestra puerta a recordarnos su existencia, a mostrarnos que el mundo estaba abierto y que el cristal es trasparente y frágil, en ocasiones incluso nos ha mostrado la cara más descarnada y terrible de la pobreza y la privación. Reflexión especular: descubrimos entonces que no había tres (o dos) mundos sino uno con mil rostros y nos dimos cuenta de que teníamos los ojos tapados, no sólo hacia fuera, sino hacia dentro del palacio de cristal, donde hacía siglos que la periferia se arrastraba por los pasillos.
-No éramos tontos y habíamos asumido ya que éramos "trabajadores", con intereses distintos a los de nuestra empresa y nos habíamos ocupado de buscar un rinconcito cómodo donde pasar un digno retiro de aristocracia obrera; incluso nos había parecido paradójicamente humanizador que ahora les diera por llamarnos "recursos humanos" o "capital humano" (esto último con un cierto guiño etimológico, pues los antiguos tenían la costumbre de medir las riquezas por la posesión de cabezas de ganado). Pero entonces millones de trabajadores fueron arrancados por la mano espectral de Adam Smith de sus contextos vitales y movilizados para atender al negocio y reproducir nuestra fuerza de trabajo (porque a nivel micro es mucho más complejo, pero estructuralmente es la misma historia desde los inicios de la industrialización); convertidos en el combustible impersonal del "molino satánico" de Polanyi, el material sobrante fue escupido violentamente por la máquina. Roberto Maroni, ministro del interior de esa Italia que hoy escupe a los irregulares como delincuentes lo deja muy claro: no es justo poner en el mismo plano a quien "viene a cometer delitos", viola una mujer o saquea una ciudad (?) que quien desempeña un papel importante; ole con la dicotomía simbólica que se nos introduce: quien ha dejado de ser útil se ha convertido mágicamente en un violador-asesino-saqueador. Reflexión especular: cobramos entonces conciencia de lo que significa ser un factor productivo impersonal, de lo que significa ser "fuerza de trabajo" bruta, más madera para la máquina; nos damos cuenta de que estamos atrapados en esa máquina y que incluso lo están quienes nos dan las órdenes, porque ya apenas sabemos a quién sirve la máquina pero sí que un día puede movilizarnos o escupirnos, según mande el mercado.
-Habíamos creído que el ejercicio del poder del Estado se legitimaba en el ejercicio del derecho al voto, a través del cual participábamos en las decisiones políticas y en la formación de las normas. Entonces vinieron a nuestro país millones de personas que se instalaron en nuestra sociedad y que formaron parte de ella a todos los efectos (trabajando, viviendo, pagando, consumiendo, jugando, riendo, hablando, cantando) y que son destinatarios de las normas. Y sin embargo, tenían negada la participación política, afectando a los cimientos de nuestro discurso sobre el poder. Reflexión especular: nos preguntamos entonces si realmente estábamos controlando el poder, si hay más formas de participación política, si el voto nos estaba sirviendo para algo o si el cuento nos mantenía adormecidos y si ahora hay que "repensar" las raíces del sistema para que siga girando.
-Habíamos creído que nuestra sociedad se construía sobre los Derechos Humanos como un valor absoluto e irrenunciable que se imponía sobre cualquier otra cosa, que estos derechos habían ganado definitivamente la batalla, que el Árbol de la Libertad crecía sano y ahora sólo se trataba de exportarlo a las tierras bárbaras; que la libertad estaba protegida por un firme esqueleto de garantías legales y constitucionales. Entonces vinieron ellos y nos vimos obligados a plantearnos hasta qué punto tenían Derechos Humanos; aún con mala conciencia, los condiciones estructurales, el "hasta qué punto no interfiere con la eficacia" se cuelan en nuestros discursos sobre la sustancia de la humanidad. Ahora se debate en la UE la llamada "Directiva de la vergüenza" y se discute si es posible tener a una persona hasta 18 meses encarcelado sin haber cometido delito alguno, simplemente porque es conveniente. Reflexión especular: se nos ocurre entonces que los Derechos Humanos no son abstracciones metafísicas y abstractas, valores absolutos que ya están dados una vez reconocidos. Más bien son realidades que hay que concretar, conseguir y pelear en la propia vida, en dura pugna -nunca ganada del todo- con requerimientos del sistema.
-Habíamos creído que nuestra sociedad era plural, que respetaba lo diverso y las opciones "privadas" de los ciudadanos, que se había encontrado un equilibrio entre unos patrones básicos (e incluso, aunque en España menos, una identidad "nacional") y el desarrollo autónomo de los individuos. Éramos, pues, liberales. Entonces llegaron ellos y nos insultaron con su diferencia; aunque en nuestro discurso hablábamos de burkas y ablaciones del clítoris nuestros ojos no podían evitar despreciar muy por dentro sus ropas, sus gestos, sus rasgos, sus especialidades, sus acentos e idiomas (y a veces hasta se verbaliza, no hay más que asomarse a la calle); no podíamos soportar que hubiera muchos juntos y su reunión era guetto desintegrador; queríamos que siguieran siendo fuerza amorfa de trabajo pero que fueran invisibles como personas para no plantearnos ningún problema. Reflexión especular: sorprendidos en la noche poniendo alambradas simbólicas, tal vez nos dimos cuenta de las alambradas que ya había entre nosotros antes de que vinieran: el desprecio por la diferencia, las relaciones de poder desiguales entre los grupos, la marginación e incluso los guettos, las fronteras invisibles, las barreras imaginarias que habíamos levantado entre los seres humanos de carne y hueso que ya vivíamos antes aquí. Descubrimos la tremenda uniformidad del modelo y cómo castigamos socialmente a quien se "sale del tiesto". A lo mejor sólo éramos "liberales de boquilla".
Así expresados, con crudeza estos reflejos inconvenientes del el espejo de la Reina, pueden parecer los delirios de un profeta apocalíptico o de un demagogo que llama a las barricadas. No pretendo ni tener muy claro el camino ni afirmo, ni mucho menos, que el futuro está perdido. Es más sencillo: simplemente, todas las sociedades humanas tienen, y tendrán, contradicciones en sus raíces y hay que aprender a mirarlas a la cara y luego agarrarnos a ellas y dejarnos llevar por el corazón y la cabeza, haciendo planes pero sabiendo que luego será otra cosa. Pero para mirar al fondo de nuestro pozo hay que asomarse al espejo de quienes creíamos Otros y se revelaron como nuestro propio reflejo, el rostro de todos. Cuando hablamos de "integración" de los inmigrantes en la sociedad pensamos en dos categorías dicotómicas: los inmigrantes y la sociedad, que responden a categorías sociales, grupos sociales imaginarios. Debido a determinados sesgos cognitivos, siempre nos parecerá que son ellos los que "no se integran". A menudo se oye alegremente esto en la calle, que son ellos los que se tienen que integrar y no se integran; a menudo lo dice alguien que jamás habló "cara a cara ." con uno de ellos, he aquí su esfuerzo por la integración, y que por tanto, no tiene ni la más remota idea de sus historias, de sus sufrimientos, de sus pesares y de sus esfuerzos de adaptación a un mundo que a veces los escupe. Pero cuando insistimos en que la integración es "bilateral" seguimos jugando con imágenes de mundos separados en abstracto cuya unión supone, de un modo u otro un choque.
Al margen de nuestras proyecciones ideológicas, el mundo real no está separado en compartimentos imaginarios. Estamos juntos, en la misma sociedad. Formamos parte, de hecho, de la misma sociedad. Aunque no esté de más percibir la inmigración como un aspecto especializado, a efectos de conocerlo mejor (yo aquí lo hago), no podemos fragmentar la realidad. No son los migrantes ni los autóctonos quienes se tienen que integrar. Es la sociedad misma, la sociedad toda, de la que migrantes y autóctonos (que somos más cosas aparte de eso) formamos parte, quien se tiene que "integrar", es decir, quien tiene que ir avanzando para superar sus contradicciones. La economía sumergida, la precariedad, la delincuencia, el rechazo al diferente, los problemas de convivencia, las diferencias culturales e ideológicas... no son problemas "de los inmigrantes", esta es una percepción fragmentada. Son problemas de nuestra sociedad y vivimos plenamente nuestra vida social como seres humanos cuando nos esforzamos por seguir integrando las paradojas de nuestra sociedad, día a día.
Totes aquestes histories les podeu comentar ara o a partir de l’1 de juliol, ja formen part del curs, són veritables reflexions que tots ens hem fet o ens farem en algun moment de la nostra vida personal i profesional.....
JUANDO
Uff!!! Aquest tema em posa dels nervis moltes vegades. Parlem d'immigració, de que ens treuen el treball, de que no fan res, ja...
Aquí va la meva experiència personal: quan vaig començar a ensenyament no tenia interinatges i vaig haver de buscar-me alguna coseta per treballar durant l'estiu. Vaig aconseguir entrar a Correos. Fins aquí tot bé.
Vaig estar treballant durant dos anys a l'estiu, i sempre als mateixos barris. Em coneixien, em preguntaven per la feina, pels nens de l'insti (si eren bons o no), bé, de tot. I durant tots dos anys! Que quan em veien ja deien "nena!! Ja tornem a ser aquí!!".
Doncs el cas és que durant aquests sis mesos a Correos (dos estius sencers), ningú, absolutament ningú, va oferir-me un got d'aigua fresca i mira que em veien suar com si estigués en una sauna, perquè déu n'hi do la calor que feia!!! Ningú va donar-me un got d'aigua fresca, excepte un home marroquí a qui vaig portar-li un certificat. I mentre jo buscava el boli per tal que me'l signés, ell va entrar a casa seva i em va portar un got d'aigua fresca i l'ampolla sencera. Vés per on!
Per això mateix dic que aquest tema em treu de pollaguera, perquè sempre parlen de les coses dolentes que fan (que nosaltres no ens quedem pas curts) i mai surten aquests aspectes positius.
Apa!! Ja m'he desfogat, jeje!!
És només una anècdota que vaig viure i que volia compartir amb vosaltres. Una mateixa imatge la podem veure des de diferents perspectives i hem de poder veure-les totes, sinó ens quedarem amb un mal criteri. No sé, és la meva opinió.
Apa!! Ens veiem ben aviat!!
la nostra amiga la profe ens ha manifestat una experiència personal, bé, és en aquesta escola inclusiva, on aquestes situacions una vegada entés tot bé, serien impensables, le diferències no serien un handicap sinó un enriquiment, però al cap i a la fí, els alumnes nouvinguts, els de NEE, i inclús quelcom de superdotat que en pot haver-hi, serien un grup més on treballariem com en qualsevol altre.
Gràcies "la profe"....JUANDO
Hola a tots,
bueno ya estem en marxa. Yo penso que encara falta per a que hi hagi normalitat sobre aquest tema. Penso que seran les generacions futures, aquests nens i nenes que van a l'escola amb els immigrants que podran fer que dins la societat tots siguem iguals. Sempre i quan, això si, els mestres, professors, pares,... els eduquem en aquests valors. Jo he conegut escoles on altres pare m'han dit: "es molt bona esta escola, no hi ha quasi immigrants" i es que encara que no ho creguem hi ha escoles públiques que trien els seus alumnes ens funció del seu pais d'origen. Penso que tenim molta feina per a intentar fer una escola on tots convisquem sense problemes i amb una mateixa base: donar valor als nens i al seu aprenentatge.
Pel que fa a la primera reflexió que ens vas ficar, Juando, yo no crec que sigui ara per ara un plantejament fàcil, potser com dius tu és fàcil de dir però no de fer ja que els nens fan el que veuen i si veuen que la societat no tracta d'igual per igual als immigrants tampoc ho faran ells. Penso que aquesta és la feina de tots fer que tots siguem iguals, tots som persones que volem guanyar-nos la vida i viure el més tranquils i feliços que puguem.
Bé fins la pròxima, penso que serà un tema interessant que en podrem treure moltes opinions.
Sabina és cert, però penseu que fins que l'escola no arribi a ser realment inclusiva, és a dir, on totes les persones que hi formen part, sigui d'on sigui, tinguin les capacitats que tingui,...,aquestes situacions sempre hi estaran, "els prejudicis i les etiquetes que solem posar sempre" són els primers mals endèmics que s'han d'intentar guarir.
Això va bé endavant, JUANDO
A tos els i les alumnes del curs de l'escola inclusiva que heu fet el primer examen de les opos, us desitjo que tot us hagi anat força bé.
Juando
Hola companys!!
Sóc la Noemi i també faig el curs d'escola inclusiva. Per presentar-me una mica més, dir que sóc mestra d'educació especial i aquest any m'he llicenciat en Psicopedagogia. Fa tres anys que treballo de mestra d'EE a l'escola concertada del meu poble.
Pel que fa referència al tema que ens ocupa, dir que en la meva escola no hi ha gaires alumnes d'altres regions, possiblement perquè és un poble petit, tot i que aquest curs n'han vingut tres. Crec que una escola inclusiva, una escola on poden aprendre junts alumnes diferents, és una qüestió de justícia, d'ètica i sobretot és un valor. Aquestes tres raons són les que s'han de transmetre a la nostra societat, començant per eliminar els prejudicis que moltes persones tenen ja establerts.
Nomes em queda dir:
"Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts, que poden conviure,... malgrat les seves diferències"
Aquest curs, promet. Fins aviat.
Una abraçada.
Hola! El meu nom es Blanca Pejó i m'he matriculat al curs Resposta a les NEE (on-line).
Aquest curs estic treballant d'interina a l'IES Joaquim Bau a Tortosa, com a professora de tecnologia i diversitat.
L'any passat m'he vaig presentar a oposicions de la meua especialitat fisica i quiimica i vaig aprovar sense plaça, per no tenir punts.
Per tant, m'he matriculat al curs per obtenir punts i també per poder cobrar el mes de Juliol.
Salutacions.
Blanca.
Hola companys!!
Sóc Isabel i també estic apuntada al curs d'Escola Inclusiva.
Be! I ara hem presentaré, soc de València, llicencià en pedagogia i estic dos anys treballant de mestra en Catalunya. El proper any vaig a cursar magisteri, perquè he vist que m’ agrada molt.
Salutacions
I tant que el curs promet,estic força content perquè ja estem treballant de manera voluntària, serà per què ens interessa el tema?, serà per què ho fem a gust?, de tot un poc considero, això és un curs, si, donar opinion, contrastar-les,-...per mi el curs ja funciona, animeu-vos tots...
Sou genials, JUANO
Bé, sembla ser que la cosa comença a animar-se, què bé!! Jo he tingut uns quants problemes amb Internet i he estat una mica desconectada, però ja està tot solucionat. M'he hagut de canviar el nom de publicació del blog i el correu perquè no hi havia manera d'entrar, uff!! Però sóc jo, l'Alba, tot i que suposo que sortirà 'La Teacher'. Un alumne m'ha posat aquest mot: 'Alba, Alba, Teacher Alba, tinc un dubte!'. Sembla mentida que siguin de Secundària... Però mira, rius una estoneta!!
Endavant Alba,molt bé per intentar entrar a pesar dels problemes, si ja ho deia un "la gent de l'escola inclusiva som -diferents-", jajaja
Una abraçada de JUANDO
Estem a punt a punt a punt d'envar-vos ja com i de quina manera farem el curs, esteu pendents aquests dies del correu, falten petits detalls tècnics però quasi està tot a punt. Una abraçada en aquesta calor, no estaria bé, però ho la dóno,
JUANDO
Bones!!!!
Per fi puc enviar comentari, fins fa poc no sabia lo del blog (gracies Sabina!!!) no m'arribaven emeils Juando pero avui he rebut el primer!!! I sumant els problemes informàtics com amb Alba això era desesperant!!! En fi, l'important és que arribo a temps!!
Em presento, soc Minerva i també estic licenciada en geografia. Fa 5 anys que estic a la borsa de professors esperant...desesperant!!jeje l'any passat vaig fer una petita substitució a secundaria i aquest any a primaria. De moment el curs vinent faré magisteri a vore que. Les dues experiències bones així que ara tinc el dilema de si secundaria o primaria, el que tinc clar és que el món educatiu em fascina.
Veig que el blog està animat i que el curs promet, això motiva molt!!! tot i la calor!!!!
Bé doncs de moment això és tot...bé no, escric una frase que poc o molt té a vore i que a mi m'agrada bastant:
"Tot i que casa teva sigui molt petita, darrere la finestra hi ha un gran món per descobrir"
Au doncs, salut i fins ara!!!!!
Mine
Ja us he enviat a tots un correu on posa les instruccions com entrar a la plataforma d'ANPE per inciar el curs, esperem que tot vagi bé, si algú té algun problema m'envia un missate al meu email o el penja en aquest bloc, una abraçada JUANDO
Hola tothom!
Em dic MªRosa però m'agrada que em diguin Rosa, sóc mestra d'educació infantil. Faré el curs on-line d'escola inclusiva i no res espero que ens ho passem bé fent a quest curs.
Salutacions a tots/es.
Rosa
Hola companys,
sóc la Mireia. Ara mateix, després d'un munt de dies d'està desconnectada de l'ordinador i per tant, d'aquest curs, he recordat que hi ha un blog per conèixer-vos i per compartir a mode de reflexions tot el tema de la inclusivitat. La veritat és que en un primer moment, m'he alarmat una mica veient tot el que havia de llegir, però un cop m'hi posat, he xalat prou. M'he sentit molt identificada amb les reflexions de "l'espill".
Ja veieu que sóc una mica de fotre rotllos també...
He copiat la presentació que li vaig enviar per mail al Juando, que ell em va recomenar que podia compartir amb tot el blog, però la veritat és que no hi vaig pensar mai més!
Aquí va:
"Hola Juando,
com ja t'he escrit a l'"assumpte", em dic Mireia i et faré d'alumna al curs de L'escola Inclusiva.
Fa uns mesos que m'he instal•lat a l'Alt Camp, però sóc d'un poblet de prop de Vilafranca del Penedès. He estudiat Psicologia i ratllo els 25.
Per explicar-te una mica la meva petjada a l'educació formal, t'he de confessar que no és molt extensa: 3 mesos al CEIP Joan Rebull de Reus. Vaig entrar a llistes al febrer. I val a dir que precissament estava fent una substitució de mestra de suport, portava els alumnes amb ACI de 3r i 4t de primària. I la veritat és que vaig xalar molt amb aquests nens... El grup de 4t va ser bastant dur perquè els 4 alumnes tenien certa problemàtica, però em vaig sentir molt gratificada. Així que diposito moltes expectatives en l'escola inclusiva.
He matitzat educació formal, perquè abans que em citessin els de la Generalitat ja havia estat en diverses UECs, en un PGS i fent cursos de català i castellà a nouvinguts adults. I molts estius en casals d'estiu i demés camps del lleure (al cap i a la fi, el lleure no deixa de ser educació no formal, no?)
A tall d'anècdota, vull comentar que m'ha fet molta gràcia el fet que treballis al CEIP Jaume Balmes, perquè si bé jo no sóc de Santa Bàrbara, sinó de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), la meva escola d'EGB fou la Jaume Balmes de Sant Martí. És curiós, eh!
Ja ens continuarem parlant durant els propers dies.
Fins aviat!
Ah, i s'agraeix que t'hagis presentat d'aquesta manera tant informal!"
Ah, i aprofitant l'avitentesa, Juando, t'he de dir que no he rebut el mail amb les intruccions dels curs.
fELICITATS A TOTS ELS QUE HEU APROVAT LES OPOSICIONS!!!!
Iper als que no ho heu aconseguit ànims que podeu, només cal posar-hi insistència i voluntat.
Juando
Hola Companys/es,
Des del Sindicat ens han arribat propostes per compartir pisos per la zona de Tarragona, cambrils, Salou...
Si algú està interessat/da deixeu el vostre missatge a aquest blog.
Gràcies.
Que guay el nou Moodle dels cursos on-line, ufffff quina passada, Jordi Gil ets un crack, Josep Sancho immens, com sempre i ANPE us esteu convertint en els capdavanter de l'ensenyment on-line de Catalunya us ho ben asseguro, estic en moltes xarxes on-line i aneu molt bé. feina si, segur, però aneu pel bon caí, que no us faci por res, és el camí del present i del futur, sense això aniriem malamanet. Ànims, Juli, Josep, Albert i encoratgeu als prossionals de l'ensenyament i als vostres formadors, endavanttttttt
Juando
`Hola Juando,
gràcies pels ànims. El crack ets tu, ja ho saps... sense la teva filosofia moltes coses s'hagueren perdut pel camí...
Adéu a tots i totes.
Publica un comentari